Camping La soleia d'Oix. Alta Garrotxa (Girona)

  LaSoleia
   

Llocs d'interès

Localització i característiques del territori

La Garrotxa és una comarca situada al NE de Catalunya i constitueix el millor exponent de paisatge volcànic de la Península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. El Parc Natural de la Zona Volcànica i Reserves Naturals de la Garrotxa és una bella exposició d'una trentena de cons volcànics en molt bon estat. Els cràters es veuen a la perfecció. Tenen de deu a cent seixanta metres d'altura i de tres-cents a mil cinc-cents metres de diàmetre a la seva base. En el més emblemàtic, el Volcà de Santa Margarida, fins i tot trobarem una bella ermita construïda al segle XV a l'interior del cràter.

En aquest Parc, vint-i-cinc reserves naturals protegeixen vint-i-quatre volcans i un bosc: la Fageda d´en Jordà, una fageda llegendària. La comarca de la Garrotxa es troba situada en el nord-est de Catalunya, entre l'Alt Empordà i el Ripollès, província de Girona, i se subdivideix en dues parts ben diferenciades: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. L'espai natural de l'Alta Garrotxa presenta un paisatge abrupte, d'estrets i profundes valls envoltades d'alts cingles i parets de roca. En canvi, la Baixa Garrotxa és suau i humida, les valls són planes per efecte de l'activitat volcànica i això ha propiciat el desenvolupament de les poblacions més importants de la comarca, sent Olot la seva capital.

La Garrotxa és terra de naturalesa, la varietat de vegetació i fauna és extraordinària. L'elevat índex de pluviositat, la varietat de substrats i les diferències d'altitud i orientació de les serres són motius perquè en un espai tan petit pugui trobar-se des de la vegetació mediterrània més típica fins a la vegetació del tipus centreeuropeu o de tendència atlàntica.

Orogràficament, queda clarament definida, tant al nord com al sud i sud-oest, en ser divisòria entre les conques hidrogràfiques dels rius Tec i Ter i l'alta conca del riu Fluvià. Les zones forestals ocupen més de tres quartes parts de la superfície comarcal, amb un predomini del bosc d'escleròfiles en els vessants muntanyencs, i els cultius herbacis de secà s'expandeixen per les planes de les valls.

 

Patrimoni cultural i artístic

La zona ha estat habitada des del segle IX amb la formació de petits nuclis rurals, cases pairals i maçoneries disseminades. L'arquitectura popular catalana s'adapta plenament al paisatge, existeixen nombroses construccions agràries tradicionals i antigues cases pairals.

La comarca presenta un patrimoni cultural d'incalculable valor: pobles medievals, calçada romana del Capsacosta, petites esglésies, santuaris, castells, fortaleses i ermites de tot tipus es troben repartides per tot el territori de la Garrotxa. Només fa falta esmentar que en l'alta Garrotxa ja s'expliquen més de 40 esglésies, la majoria d'estil romànic. L'estat de conservació d'aquests monuments és molt diferent uns d'uns altres. Totes tenen el seu origen en l'època medieval, quan l'art romànic va deixar una forta petjada en aquestes terres. El segle IX, època del comtat de Besalú, és període de recristianització d'aquesta comarca. En aquestes dates sorgeixen els primers monestirs com Sant Aniol d’Aguja, Sant Llorenç de Sous o Sant Julià del Mont. Més tard, en època feudal, va ser temps de castells i petites fortaleses. La majoria dels monuments romànics de la comarca són del segle XII, i van des de les importants esglésies de Besalú fins a les petites ermites escampades per la muntanya.

D'estil gòtic cal citar el Santuari de Sant Ferriol situat al sud de Besalú, o l'església de Sant Miquel de Coma-de-Roure.


OlotOlot

La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques.

Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.
L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot.

Un dels seus asos turístics és la seva cuina, l'anomenada “cuina volcànica”, sent una de les seves millors i més conegudes receptes les “Patates d'Olot”.

Besalú Besalú

Besalú, població medieval que era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa María, en l'Alta Edat Mitjana. És conjunt històric-artístic des de 1966, gràcies al seu gran valor arquitectònic i al descobriment del Miqvé, antic bany jueu, que és una peça única a Espanya i la tercera descoberta a Europa.

A la fotografia podem veure el pont de Besalú. Fundat al segle XI, és un pont de set arcades caracteritzat per tenir forma angular a causa de l'assentament dels pilars sobre pedres naturals del riu. Té 105 metres de llarg i uns 30 metres d'altura incloent la torre de defensa. Va ser dinamitat durant la guerra civil i reconstruït posteriorment. Actualment és el símbol de la Vila.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca, poble limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca l'espectacular paret basàltica sobre la qual es troba el poble. És una paret de basalt de 50m d'altura i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels dos rius sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van succeir fa milers d'anys. La lava, al solidificarse, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava.

Beget

Beget, poble situat a 541m d'altitud i les cases de la qual estan escalonades sobre el riu, el qual és travessat per dos vells, però ben conservats, ponts. El municipi de Beget està presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII, un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat. A l'interior es troba la famosa majestat de Beget, imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major, protagonista d'una curiosa llegenda.

Té també molt interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut del segle XIV, a més d'un conjunt de retaules barrocs. Aquesta església està catalogada com a monument nacional. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del segle XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència.

 

Sant Joan les FontsSant Joan les Fonts

El municipi de Sant Joan les Fonts el formen tres nuclis de població: Sant Joan les Fonts -que dóna nom al municipi-, La Canya i Begudà. El municipi es troba en el punt de confluència de les carreteres que uneixen Girona, amb Olot, Figueres i Camprodon. A més, és el pas obligat per als amants dels esports d'hivern que van a les pistes d'esquí de La Molina, Vallter o Andorra.

Seguint la Ruta de les Tres Colades, a banda de les espectaculars cingleres basàltiques que ressegueixen la Riera de Riudaura, també es poden observar alguns dels indrets de més interès del poble: el pont medieval -construït amb pedra volcànica- i  el Molí Fondo, un espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa.

Ja fora de la Ruta de les Tres Colades hi ha dos edificis d'interès remarcable: el Monestir Romànic i el Castell de Juvinyà, ambdues construccions declarades d'Interès Nacional.

Per una banda, el Monestir Benedictí és un conjunt arquitectònic del segle XII del que avui en podem veure l'església. Destaca per la bellesa de la seva arquitectura i per la decoració en relleu dels capitells i la pica baptismal.

Per l'altra, el Castell de Juvinyà, datat dels segles XII - XIV, és l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. Situat vora el riu Fluvià, és una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. El castell, també anomenat Estada Juvinyà, acull el Centre d'Interpretació del territori de Sant Joan les Fonts.

Al municipi també trobem la torre Canadell -una fortificació situada a la serra de Vivers des d'on es domina tota la plana de la Garrotxa-, l’església de Santa Eulàlia de Begudà -del segle XII-, i el pont de Cossei, que és d'origen romànic.


Mare de Déu del MontSantuari de la Mare de Déu del Mont

El Santuari de la Mare de Déu del Mont és un santuari marià del Bisbat de Girona, situat sobre el bec culminant de la Serra del Mont. Segons diu la llegenda va ser construït en el cim de la muntanya pels monjos, els qui van iniciar les obres en el pla de Solls però l'endemà de començar-les es van trobar les eines misteriosament en el cim de la muntanya. Això es va repetir diversos dies i al final els monjos van interpretar que era desig celestial que la capella estigués en aquell lloc.



Vall de Núria

La Vall de Núria és una vall pirinenca situada en el terme municipal de Queralbs, al Pirineu oriental, a la província de Girona. Situat a una altura de 2000 metres sobre el nivell del mar, està envoltat per cims d'uns 3000 metres on neixen multitud de fonts i torrents.

Disposa d'un transport singular: el tren cremallera, que té un recorregut de 12, 5 km i supera un desnivell de més de 1000 metres. És un lloc de pelegrinatge on es troba el Santuari de la Verge de Nuria, on es va redactar en 1931 el primer estatut d'autonomia de Catalunya.

Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall al voltant de l'any 700. Aquest sant, d'origen atenès, va residir a la vall durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, el sant va tallar una imatge de la Verge que va amagar en una cova al veure's obligat a fugir de la vall quan els àrabs van envair la Península Ibèrica. Al costat de la Verge va deixar amagades l'olla que utilitzava per fer el menjar, la creu que presidia els seus resos i la campana amb la qual cridava als pastors perquè vinguessin a menjar.

En 1072, un pelegrí procedent de Dalmacia, i de nom Amadeo, va arribar a la vall buscant la imatge de la Verge segons una revelació divina. Va construir una petita capella a la qual acudien els pelegrins. En 1079 va trobar la imatge, al costat de la creu, la campana i l'olla i va traslladar tots els objectes sagrats a la capella.

La veritat és que la imatge de la Verge de Núria que avui es venera és una talla datada entre el segle XII i XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic. De trets primitius, la talla conserva encara la seva policromia perfectament conservada.

Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició. Les dones que desitgen tenir fills col·loquen el seu cap sota l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill amb el qual s'espera que la Verge la beneeixi. Els pastors consideraven a la Verge de Núria patrona de la fertilitat. Des de 1983 és també la patrona dels esquiadors catalans. La coronació canònica de la Verge de Núria va tenir lloc en 1965.


...
Camping La Soleia d'Oix - Mas Can Vilà - 17856 Oix - (Alta Garrotxa)
Tel: 972 29 45 61 - Fax: 972 29 40 29 - E-mail: info@lasoleiadoix.cat 
GPS: 42.271387, 2.522489